1er Concurs d’interpretació Musical de l’Escola de Músics i JPC

   Farà uns tres mesos vaig decidir portar alguns dels meus alumnes més petits a un concurs de piano de fora de Barcelona, la meva sorpresa va ser assebentar-me que aquest concurs ja no es feia des de fa uns anys per causes econòmiques i per qüestions d’organització.

   Xerrant amb la responsable d’aquell concurs se’m va encendre la llumeta: i per què no fer un concurs a la nostra escola?  Tenia molts pocs dies i el primer era pensar en el tribunal, els premis, en l’espai, els tríptics…molta feina!, què faig? doncs em tiro a la piscina!

  D’entrada vaig pensar fer el  concurs intern pels alumnes de l’escola i de 7 a 14 anys però amb els dies el concurs va agafar forma i finalment va acabar sent un concurs obert amb quatre categories de 7 a 22 anys i va venir gent d’altres escoles i Conservatoris Superiors de Barcelona, d’escoles de Lleida, Sant Boi i fins i tot de  Saragossa. Els tríptics! Sort de la Magalí que és una fletxa dibuixant i s’ho va agafar amb molta il.lusió. Buscar dos tribunals no va ser gens fàcil però vam tenir la gran sort de comptar amb grans professionals: Luiz de Moura, Ludovica Mosca, Paulo Kolb, Jordi Guri, Natàlia Fernández i Damián Riera. Buscar espai va ser un altre maldecap però gràcies a en Toni Oller i de l’Associació Teatre Talia Olympia vam conseguir un espai tant fantàstic com Cotxeres Borrell i gràcies a en Jaume Doncos de casa Beethoven, vam tenir els premis patrocinats pels guanyadors.

   La idea principal del concurs era i és donar als nois una oportunitat més per tocar i pujar a un escenari, gaudir de la música i motivar-se a tocar i millorar. Per aquesta raó vam decidir que els premis no podien ser econòmics, preferíem fer llibres, cd’s, partitures, regals relacionats amb el piano i pels més grans vam optar per poder proporcionar la gran oportunitat de fer una classe amb un pianista de gran renom del nostre país  en Josep Maria Colom i una sèrie de concerts durant el curs següent en diversos espais per poder rodar programa i fer-se conèixer.

   Després d’uns quants dies sense dormir va arribar el gran dia i realment  va ser fantàstic. Veure a tants nens i a les seves famílies emocionats no només d’escoltar al seu fill, sino apreciant la gran feina feta per tots els nens, veure com els pianistes entre ells es felicitaven per com havien tocat, aplaudint-se amb il.lusió, aprenent uns dels altres…crec que el que desitjava s’ha aconseguit: valorar l’esforç d’aquests joves per fer música, premiar-los absolutament a tots amb el reconeixament públic alhora de sortir a tocar, d’enfrontar-se a un públic i a unes obres pianístiques que han requerit moltes hores d’estudi, de concentració i de sacrifici. Donar sentit a aquesta lluita diària per assolir aquest art tocant en un escenari i que tothom en pugui gaudir.

   La música és un art que no té límits i ens ajuda a fer millor el nostre món.

   Cristina Colomer

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.